Pessatours

Estimats lectors, ja per acabar, avui escric l`ultima entrada. Hem marxat de Brisbane a les 12:35 del mati aixo te gracia perque aqui a Abu Dhabi, on som ara, son exactament les 12:30 del mati, i ja portem volades unes quantes hores. Hem fet parada a Singapur (no ens en haviem adonat fins ahir) de quaranta minuts per ompir el diposit i carregar alguns passatgers. A les dues del mati sortira el nostre vol en direccio Mila, on ens haurem d esperar 12 llargues hores per finalment agafar el vol cap a Barcelona, on ens recollira la tieta Nuri (sort en tenim que sempre ens fa de xofer). D-aquesta manera haurem completat una jornada de 28 h d asseure-s en un seient d-avio, si no vaig errat.
Per acabar, donarvos les gracies un any mes per seguirnos

Nois això arriba a la recta final. Avui hem visitat Brisbane, una ciutat forca gran, travessada pel Brisbane River i plena de ponts per anar d’un costat a l’altre de la ciutat, - el Story Bridge vol semblar-se al Harbour Bridge de Sydney- i nomes has d’agafar el City ferry per desplaçar-te o un dels nombrosos autobusos amb vies subterrànies exclusives per a ells. A Brisbane la City té molta vida , hi ha les torres d’oficines algunes amb dissenys forca avantguardistes, esta plena d’executius que a les 12 -12,30 corren cap els food court a menjar sushi (no només en mengen els nostres amics que son al Japo i que ens fan comentaris en japonès, eh?), menjar tailandès o entrepans de tota mena i plena de botigues i magatzems. Ens hem passejat pel Farmers Market, pel Pier – passeig del riu- i ara estem acabant de fer maletes , i preparar les coses perquè demà a les 12,35pm marxem cap a Abu Dhabi (Abu Dhabi’s bright future!!!, com tota l’estona es van promocionant a l’avió), després Milà i finalment Barcelona.
Moltes gràcies a tots per seguir-nos, pels vostres comentaris, fa molta gràcia quan ets fora mantenir el contacte amb vosaltres i............si tot va bé fins l’any que ve. No tan lluny, perquè més lluny ja no podem anar!!!!, però a alguns dels molts racons meravellosos que hi ha pel món. Una abraçada.

TONSWILLE, WITHSUNDAY COAST, CAPRICORN HINTERLAND, CAPRICORN COAST
Touring Australia is a hard job because you spend quite a lot of time in the car but when you look at the map it’s only a short distance!!! Townsville is the first big city in Queensland we’ve visited, over 150,000 inhabitants and thanks god it was Saturday afternoon when we got there because there wasn’t any traffic at all and the information centre is at the business centre.The ladies at the tourist office were so friendly and kind and they suggested that we could visit Bowen –the mango capital of Australia-, not for mangoes but for its beaches ; most of the people at tourist offices are volunteers; retired people mostly and I think it’s a great thing for them. We visited the Reef HQ Aquarium, home to 130 coral and 120 fish species, unbelievable!! We drove along The Strand and parked in front of the beach watching the sunset. We decided not to go to the reef until we reach its southern part. The sea is Cairns was a bit rough and not very clear and it’s so touristy there ; Moreover, a guy from the hostel told us that in the southern part it’s not so spoiled and crowed; so, although Townsville was one of our other options, we’ll try it in a few days. After Townsville we drove to Bowen- we wanted to stop at Ayr because the Australian Institute of Marine Science is there and it organizes tours but only on Fridays. In Bowen we spent a lovely day on Horseshoe Beach where we enjoyed a safe bath without any crocs warning and the children and Joan saw the first corals and fish just snorkeling.
Our next stop was Airlie Beach the mainland centre for the Whitsundays, 74 islands jutting out from the Coral Sea with turquoise waters and coral gardens. There I got on a seaplane and flew over the island and then to the great barrier reef. The views were amazing and it’s was such a lovely day. We flew over Whitehaven Beach, with white silica sands, voted one of the best beaches in the world, and the gorgeous swirling sands of Hill Inlet and then towards Hook Reef , saw the impressive Heart Reef and Hardy Lagoon. I will remember the sights from above for ever. After the flight, we bushwalked to Coral Beach, a beautiful beach in the National Park and we wanted to swim there but warnings of a croc seen recently stopped us again.
From Airlie Beach we drove through Capricorn Coast Hinterland to Clermont and then Rubyvale,Saphire and Emerald. This is an area full of coal mines, ancient copper mines, gold mines and as you can figure from the names gems. We wanted to go fossicking – and become rich!!!!- but it wasn’t what we expected. We enjoyed the visit to a sapphire mine but all the rest where only places to buy jewellery. Each house in the village is a shop where you can buy jewels, not very touristy now because it’s winter or because it’s far away from the coast. We crossed the Tropic of Capricorn just before Emerald and then we drove towards Blackwater and stopped in Dingo. We wanted to visit one of the largest coalmines in the world in Blackwater – that’s why it’s called so, aussies do not have many problems choosing the names of their towns- but we couldn’t because it had leaks and visits had been cancelled but we could imagine its importance because trains with 100 wagons each one were passing by.
Our next stop was now Agnes Water and Town of 1770 – because it was where Captain Cook arrived for the first time in Australia in 1770- where we had decided to go to Lady Musgrave Island Reef and experience the reef live. Although it’s the most southern part of the Reef it’s famous for its untouched, colourful and varied reef ecosystems. Our day trip was to Lady Musgrave Island, one of the “ladies” of the reef. Our trip was amazing: excellent weather, humpback whales and dolphins sightings, pristine waters ,a superb coral lagoon and a tour to the uninhabited island that made you feel like a castaway for a while.
FRASER COAST
From Agnes Water we drove through Bundaberg, the rum capital of Australia and Bargara, a beautiful town with a long promenade and full of people walking or running like everywhere in Australia. We bought some strawberries from a local producer and Albert swam in Barolin Rocks and Hoffman Rocks. Then, we went to River Heads (Hervey Bay) to get our first sight of the Great Sandy Strait. Albert went on a tour to Fraser Island the largest sand island in the world and World Heritage. He visited Lake Mckenzie, Eli Creek and swam in its fresh waters , saw dingoes and walking through its 800,000 year-old rainforest.
While he was there, we visited Maryborough an inland and well preserved colonial village. It was important because it was the second immigration point for new settlers. It is also the place where the author of Mary Poppins was born.
We also drive on to Tin Can Bay and saw how people fed dolphins on the shore and then on to tiny Rainbow Beach, one of our best findings in our trip: the Carlo Sandblow. An amazing natural sand mass 120m high with lots of sand colours like the rainbow. We walked along its 2km beach looking at its coloured sand cliffs and many 4WD passing by towards Double Island Point while Albert and Laura were having their surf lesson in Australia. They enjoyed a lot with Guess, their friendly teacher and finally they could manage to stand on the board quite many times. After surfing lessons, we visited Inskip Point where we saw an amazing sunset. All this section of the Great Sandy National Park (Cooloola ) is amazing. Our caravan park was a mixture of sand and grass as well; it’s surprising to drive along the road and see just sand on both sides.
SUNSHINE COAST and BRISBANE
Our trip is finishing. Sunshine coast with some showers, isn’t it funny?.One of our last stops was Noosa, a stylish resort town with a beautiful National Park where we spotted our first koalas. We hired two boards for Laura and Albert so that they could practice their surfing knowledge.We slept in Maroochydore with a beautiful beach but too touristy for us; lots of skyscrapers, fast food restaurants, shops… which reminded us some places in Catalunya and Spain.
We reached Brisbane yesterday . We dropped the motorhome off and went to the apartment we have rented for two nights. Brisbane is quite a big city with a very busy City, full of shops and department stores, with some huge and beautiful office towers and a stylish pier to walk along. We wandered around the farmers market and did some shopping. Tomorrow at 12,35 pm our plane takes off and our trip to Aussieland ends.

Avui és un dia bàsicament de relax. El pare ha conduit tot el matí fins que hem arribat al lloc de Brisbane on hem deixat l’autocaravana. El que ens ha cridat més l'atenció del camí és una plantació de pinyes, que podeu veure a la foto. Després hem agafat un taxi que ens ha deixat a uns apartaments on ens estarem els nostres últims dos dies, i és que això ja s’acaba nois... Ara escrivim des del nostre apreciat Mc Donald’s, on la conexió wifi gratis sempre ens salva, i els nostres plans per la tarda són donar un vol per la capital de l’estat.

Avui hem sortit de Rainbow Beach i ens hem dirigit cap a Noosa, paradís surfer. Avui ha tornat a fer un dia d’aquells d’hivern, tot grisòs i amb boira pixanera. Això és força irònic ja que hem entrat a la Sunshine Coast mig plovent. Bé, ja sabeu que aquí tot va al revès... Quan hem arribat a Noosa, hem fet una caminadeta per un parc nacional que hi ha molt a prop de la ciutat. En aquest parc es veuen koalas en el seu hàbitat natural, i això és el què buscavem. La sort ens ha acompanyat, tot i què costaven molt de veure perquè són del mateix color dels eucaliptus, n’hem pogut observar a dos. Ara bé, no us penseu que els hem vist tot alegres i juganers, sinó que estaven fent el vago en una branca (el koala es podria considerar un dels animals més vagos ja que arriba a dormir fins a 19 hores al dia i les hores que està despert les aprofita per fer un mos!) . Que no us estranyi doncs, que aquest tingui cara adormit. Una altra cosa que trobem divertida dels koalas és que quan estan sobre la branca, sobresurten pels dos costats ! Ara sí que podem donar per tancada la nostra llista d’animals per veure a Austràlia ( recordem que hi havia casuari, cocodril, ornitorinc i cangur ). Després de la caminadeta què millor que fer una mica de surf? La Laura i jo hem llogat unes planxes i ens hem passat una part de la tarda cavalcant les onades. Després de la refrescada, hem marxat direcció Brisbane, on demà deixarem l’autocaravana i ens hem parat a dormir pel camí.

Avui hem matinat, ja que la badia llauna llauna és famosa pels dofins que s’acosten a la vora del mar. Eren les set del matí, quan ens hem apropat al port per veure si teníem sort. Dos dofins estaven jugant prop de la sorra, així que m’he posat a l’aigua per fer-los fotos. L’hem ben encertat perquè una mica més tard de les vuit els hi tiren algun peix i tot s’omple ple de turistes. A aquelles hores només érem tres o quatre, hi he pogut gaudir d’una trobada amb els dofins. Després d’esmorzar hem posat rumb a Rainbow Beach, famosa per les seves dunes de colors. Després d’una petita caminada, hem arribat a la Carlo Sandblow, una duna immensa La duna era impressionant, però el verdader tresor estava situat al seus peus. Una simfonia de colors (fins a 72 tipus de colors) adornava el penya-segat que donava a una platja d’aigües blaves. Apart del color més o menys groc que trobem a les platges, hi havia negres, marrons, grisos , vermells, blancs... realment una de les millors coses que hem vist a Queensland. Ens ha agradat tan que ens hi hem passat tot el matí. A la tarda, jo i la Laura, hem anat a fer una mica de surf i és que no es pot marxar del país sinó has practicat un dels seus esports estrella. He de dir que ho fèiem bastant més bé que al Canadà, i per això demà tenim l’ intenció de tornar-hi. Per acabar el dia, ens hem arribat a Inskip point, per contemplar la posta de sol, que ens havien dit que era molt bonica. Crec que vosaltres mateixos podeu jutjar-ho i no fa falta explicar-ho.

Després del dia avorrit i monòton que vam passar ahir, avui ens hem llevat amb un sol esplèndid. Hem tornat a fer el que vam fer amb l’avió de les Withsundays, però aquesta vegada amb un tour per la illa de Fraser. Aquesta illa ( que surt al national geographic d’aquest mes, per cert) és l’illa de sorra més gran de tot el món. L’afortunat a fer el viatge aquest cop he sigut jo, i la veritat és que m’ha agradat molt. Com estava dient, a tota l’illa només hi ha sorra i més que sorra, i tota la vegetació tropical creix sobre la sorra. La platja, que serveix d’autopista, fa 123 km de llarg en total, i només pot ser recorreguda si tens un 4x4. L’illa també és famosa per els seus llacs blaus d’aigua de la pluja, els únics llocs on et pots banyar (i això he fet) ja que la costa esta infestada de taurons i altres animals perillosos d’aquests d’aquí Austràlia. I pensareu, i l’aigua no es filtra si només hi ha sorra? Doncs no, ja que els llacs reposen sobre una fina capa de matèria orgànica (fulles, branques, i animals descomposats ) que fa que l’aigua no es filtri. A Fraser també hi habiten Dingos, uns animals salvatges mig gossos i mig guineus que patrullen les onades en busca de alguna cosa per menjar. Finalment el tour també s’arribava al vaixell Maheno, que es va encallar a la platja durant una tempesta al 1935. Ara, només són ferros rovellats, però havia estat un vaixell de luxe. Pel que fa a l’altra part de la família, han passat el dia explorant la zona. Han anat a Hervey Bay, la ciutat d’on surten els creuers per anar a veure balenes (creuers que no han agafat perquè ja en vam veure en la nostra expedició a la barrera). Després s’han passat per Maryborough, un poble interior una mica més acollidor i no tan turístic com l’anterior. Finalment han anat a la platja de Maaroom ( nom aborigen), on han observat aquests curiosos pescadors que veieu a la foto . El que feien era aspirar els forats que els crancs fan a la sorra per d’aquesta manera caçar-los i cruspir-se’ls després. Després de que ens retrobéssim tots quatre, hem arribat a Tin Can Bay (badia llauna llauna en català), on hem passat la nit.

Avui ens hem llevat i no feia gaire bon dia. Sort que vam anar al reef ahir ! Voliem fer surf però les ones a la platja no prometien gaire i hem decidit anar tirant cap avall. Ara ens dirigim cap a Hervey bay, cada cop més a prop de Brisbane, la capital. Hem fet parada a una granja per comprar maduixes (molt bones per cert) i on hem vist una plantació de fruits de la passió. La segona parada ha estat a Bundaberg, famós pel seu rom fet amb la canya de sucre d’aquí. Aquí ens hem dirigit cap a una platja que tenia coralls prop de la platja, igual que aquella que ja vam veure. El que és interessant és veure com canvia el tipus de corall ja que com que estem més cap al sud i l’aigua cada vegada és més freda (recordem que aquí va tot al revès) són de diferent espècie. No tenen tan color però ocupen extensions més grans. Un cop havent dinat ens hem posat rumb cap a Hervey Bay, on pretenem passar la nit. Hem passat pel Mc Donald’s, ja que sembla ser que és l’únic lloc on l’internet és a un preu assequible. Això és tot per avui, ja que amb un dia grisós tampoc vénen ganes de relatar gaires coses... esperem que no ens plogui !

Hola a tots!!!!!! Finalment hem trobat un lloc on tenen internet, (pagant es clar), avui és un video club i no una biblioteca pero almenys podem continuar explicant-vos les nostres aventures; esperem que no hagueu deixat de mirar el bloc, fans!

Avui a les sis quaranta-cinc ens hem llevat per veure cangurs. El cert es que veure cangurs al camping pensavem que era impossible, pero es veu que no perque avui n'hem vist i estaven relativament aprop. Ens hi hem estat una estona i despres hem anat a "Town of 1770" on hem agafat el Lady Musgrave, que ens ha dut fins a l'illa que porta el mateix nom per veure el Reef, la gran barrera de corall. L'Albert ha fet la primera immersió nomes arribar i el pare la mare i jo hem fet Snorkel. Ha sigut extraodinariament precios, suposava que ho seria pero ha sigut com posar-se a l'aigua i veure un altre mon. Ple de peixos de colors, grocs, blaus, negres, com transparents, blancs...i coralls de tots colors. La mare al cap d'una estona ja ha tingut fred i ha sortit de l'aigua. El pare i jo ens hem quedat i hem anat donant la volta a tot el Lagoon del Reef. Hem vist un eriço de mar que les seves punxes fan tres eriçons d'aqui i molta varietat. L'Albert ha tornat del Dive i ha explicat que havia vist una tortuga i una manta gegant a part de tot el que nosaltres hem vist i moltes coses mes. Despres hem dinat alla al Pontoon i l'Albert i jo hem tornat a fer Snorkel, com que a l'Albert li havia agradat molt la immersió a la tarda( 1:30 pm jejeje) n'ha tornat a fer una altre i nosaltres tres hem anat amb una barqueta a visitar l'illa. Es una illa deserta que sembla el paradís, d'aquelles d'en Robinson Crusoe. Intentarem penjar fotos. Records a tots, esperem poder tornar a escriure aviat, ara que anem anant cap a la civilització.

El pla per avui no era gaire diferent del d’ahir. Avui ens hem proposat arribar a Town of 1770 (jo també penso que els australians no tenen gust per posar noms als llocs), que és on demà agafarem el vaixell per anar a la Gran Barrera a bussejar. Com que teníem temps de sobres, hem decidit sortir de la carretera principal i ficar-nos per a les secundaries per veure cangurs. No hi ha hagut sort però hem anat a parar a un poble aborigen. I dic poble aborigen perquè només hi havien aborígens. Em sembla que aquí els tenen una mica infravalorats ja que el poble, situat a 46 km de la carretera principal (no del poble més proper), estava enmig de res. Hem passat la resta del matí conduint, fins que hem parat a Bioele, on hem dinat i fet compres al supermercat. Hem dinat com ja de costum a les taules amb barbacoes d’un parc. Després hem tornat a l’autocaravana i hem fet camí a Agnes Water, que es on hem passat la nit. Al arribar, l’home del càmping ens ha explicat com funciona tot, es veu que si tires les aigües del lavabo a un vàter sona una alarma i truquen a Medi Ambient que ve al càmping i et posen una multa que et faran recordar les vacances i les aigües brutes tota la vida. En el fons, l’home era simpàtic. Ens ha portat a cent metres d’aquí i amb un llot ultra potent ens ha mostrat uns cangurs que estaven per aquí. Diu que dema al mati es veuran, si ens llevem d’hora. Esperem fer-ho. És força irònic que després de buscar cangurs per tot l’outback els tobem al càmping oi? En fi...

Estimats lectors, us he de comunicar dues notícies: una bona i una dolenta.
La bona? Per fi hem vist cangurs d’una manera decent (ja començava a pensar que això dels cangurs a Austràlia era un mite...). Primer n’hem vist dos que han creuat la carretera a tota pressa, però com que feien uns bots impressionants, s’han allunyat tan de pressa que no ens ha donat temps ni de treure la càmera. Una mica més tard, he vist unes orelles “d’un conill gegant” entre les herbes i efectivament era un cangur. Aquest s’ha deixat retratar de lluny, ja que quan m’hi he acostat, ha sortit disparat. I no només ell, sinó que quatre cangurs més (la seva família suposo) també han sortit del mig de les mates i han fugit cames ajudeu-me. Així doncs, podríem dir que ja podem tatxar els cangurs de la llista (recordem que hi ha casuaris, cocodrils i ornitorincs).
Ara bé, queda la notícia dolenta... he perdut la targeta on estaven les fotos d’avui i hi havia les fotos dels cangurs... quina mala sort oi?
Un cop notificada la tragèdia, puc procedir a explicar-vos el que hem fet avui. Com deia ahir, ens hem endinsat al “semi-outback” de Queensland, un paisatge totalment diferent al que fins ara havíem vist. És curiòs perquè en alguns llocs s’assembla al de la sabana africana. La nostra primera parada ha estat a Ruby vale (la vall dels rubins, quin nom per un poble oi?), on hem visitat una mina de safirs. La visita ha valgut la pena, ja que hem après força coses. El que ens ha decebut una mica ha estat al que aquí es coneix com a fossicking i que és la búsqueda de pedres precioses. El que nosaltres ens pensàvem que consistiria en picar a una paret per veure si en sortia alguna cosa de profit, ha resultat ser una tasca molt més complicada. Pel que es veu, les pedres precioses només es troben en una capa de terra que es troba a 5 o 6 metres de profunditat en els llocs menys profunds. La solució és comprar una galleda plena de sorra que ja bé preparada i buscar el que t’han deixat els altres. Com comprendreu, no podíem pagar a la perforadora i iniciar el que seria la mina Pessatours, així que de fossicking res de res. Igualment que no haguem buscat pedres precioses, ha estat bé canviar de paisatge i veure cangurs en estat salvatge, així que jo valoro positivament la nostra petita aventura a l’outback. Ja fent camí cap a la costa una altre vegada, hem parat a dinar al segon pantà més gros de Queensland. Allà hem trobat un pilot de lloros, que el pare ha aconseguit domesticar. Pel que sembla, aquests lloros (que es troben per tot arreu) anaven bojos per aconseguir un bocí de pa. Fins a la foto tot molt bé, però el problema ha estat quan “el circo de Joan” s’ha transformat en el que jo batejaria com “terror en el circo de Joan” ja que els lloros s’han començat a posar sobre la taula i a intentar cruspir-se els nostres postres ( o el que en quedava d’ells). Al final hem hagut d’espantar-los tots amb algun drap de cuina !
A la tarda no hem fet gran cosa (apart de conduir); hem vist com passaven amunt i avall els trens que van carregats de carbó (aquí s’extreuen hi ha 1/5 part de les reserves de carbó mundials sinó recordo malament). Hem parat a Dingo per dormir.

Després d’esmorzar, hem acompanyat a la mare a l’airoport de les Withsunday (era més aviat un aeròdrom). Després de veure com s’embarcava en una avioneta que l’ha portat a fer un tour escènic d’una hora per les illes i la Gran Barrera de Corall, la resta hem fet sessió de neteja d’autocaravana. Quan ha tornat, portava una cara de felicitat que poques se’n veuen, ens ha concedit una entrevista exclusiva per a pessatours.blogspot.com :
-Què mare, que t’ha semblat?
Jo ja he fet el viatge (posa cara de que no té més paraules)
-Però què has vist?
Una passada, el pilot ha dit que hem tingut molta sort de volar en un dia tan assolellat. Primer hem volat per les illes i depsrés hem anat a la Gran Barrera, que és el que m’ha agradat més. Ah sí, hem vist dues balenes també !
Després de que estiguéssim tots a punt, hem posat rumb a un mirador, ja que prop d’aquí hi havia una platja anomenada Coral Beach. Sí nois sí, el nom prometia, però ens hem trobat que recentment s’havien vist cocodrils per la platja, i com us podeu imaginar, se’ns han passat les ganes de banyar-nos. Simplement hem pogut fer algunes fotos i agafar una mica de sorra, que estava plena de trossets de corall trencats. El pla per avui era anar terra endins, i això és el que hem fet. Heus ací una simplificació de la nostre jornada: moltes hores de conduir, un paisatge sec monòton i pocs cangurs vius a la vista. El pare i la Laura són els que han insitit més en venir a aquesta regió. Us dono una pista : ens dirigim cap a Ruby vale, Saphire, Emerald...Doncs sí, aquesta regió, apart de mines de coure i ferro, hi ha pedres precioses. I què millor que guanyar el què hem invertit en el viatge o fins i tot més en un dia ?? qui sap qui sap, potser no ens torneu a veure més el pèl perquè ens hem comprat una caseta en una illa privada.

Avui a sigut un dia rodó (almenys per a mi). Al matí hem marxat d’hora de Townsville, on havíem fet nit davant la platja (sense càmping). Avui ha estat un dia de carretera i al matí no hem parat gaire. Una mica abans de l’hora de dinar australiana (les dotze o la una del migdia), hem arribat a Bowen. Els pares i la Laura han anat a l’informació i jo m’he arribat a la platja del poble per veure quines criatures i trobava. He trobat estrelles de mar, molts crancs i cargolines, el que ja ha fet valdre la pena la parada. Un cop ben informats, la mare i jo hem anat a reservar el nostre creuer a la gran barrera pel dia 19, que ja espero amb delit. La nostra següent parada ha estat al mercat de la localitat; els grangers ja estaven tancant, el que ens ha permès adquirir articles a un preu molt més raonable del que paguem al supermercat o a qualsevol lloc. El mercat es feia en un parc vora el mar i hem decidit dinar allà. Hem fet unes hamburgueses a la barbacoa pública. I és que us ho havíem amagat però a Austràlia hi ha barbacoes públiques a moltes platges, on la gent cuina i després es banya. Amb la panxa plena ens hem dirigit a una altra platja que té el poble, que va ser guardonada fa dos anys com a una de les millors platges de Queensland. I tant si és una de les millors !! Aquesta platja, és mol diferent de les que hem/heu vist fins ara. És força petita comparada amb les altres però el seu millor tresor està ocult sota l’aigua. I és que hi ha coralls a 15 m de la costa ! Sí sí, tal com ho llegiu; riu-te’n de grans barreres i altres històries que si no has vist mai corall això és un dels millors regals que et poden fer. S’ha de dir que potser no hi ha tants peixos com a la Gran Barrera, però això no li treu bellesa a aquesta platja. Per posar la cirereta al pastís jo i la Laura hem vist una rajada, que aletejant tota tranqui-la ens ha saludat i s’ha deixat retratar. Després d’aquesta meravellosa sorpresa, hem acabat d’arribar al nostre destí, Airlie Beach, l’entrada principal a unes illes paradisíaques que s’anomenen Withsundays. Aquí demà la mare (només ella ja que el pressupost és el pressupost) agafarà un avioneta per fer un scenic tour; esperem que surtin bones fotos!

Poc després de sortir el sol hem anat a fer un passeig per la platja de Mission Beach. Avui sí que m’he pogut banyar, que l’aigua estava molt més calenta. Hem vist alguns benaventurats tirant-se amb paracaigudes, cosa que no ens podem permetre amb el nostre pressupost. Després hem agafat l’autocarvana en direcció Townsville. Pel camí hem trobat dos cangurs morts a la carretera (si dèiem que no veiem cangurs, us hem estat mentint ja que sí que n’haviem vist però sense vida). Al arribar a Townsville, hem entrat al Reef HQ. Aquest aquari, el que conté l’escull coralí “a l’interior”més gran del món, ens ha documentat un xic més sobre la gran barrera, apart de veure molts peixos i coralls de colors.

Ens havíem quedat amb un cert regust de boca amb el tema dels ornitorincs ja que s'estava fent fosc i les fotos no van quedar com ens esperàvem. Encoratjats pels vostres comentaris hem tornat de bon matí a la caça fotogràfica d'aquests animals estranys.Després de tornar-lo a observar una estoneta i justament quan els pares i la Laura havíen marxat a esmorzar, l'ornitorinc m'ha concedit una sessió de fotos privada, i aquí en teniu els resultats. Amb l'ornitorinc tatxat de la llista dels nostres animals per veure (recordem que ja hi havía el casuari), hem marxat direcció sud. Avui era el dia de la ruta de les cascades tropicals (tres en total). M'he intentat banyar al mig d'una de les cascades com veieu a la foto, però l'aigua estava tan freda que se m'han passat les ganes de fer-ho. Ja cap al final del dia, hem arribat al nostre destí, Mission Beach. Allà també hem vist el nostre primer cangur (per fi!) tot i que em penso que era un animal molt semblant que s'anomena Wallaby(si més no era un animal que saltava). El fet és qu no l'hem pogut retratar perquè s'ha amagat molt ràpid.A Mission Beach hem intentat fer una caminada per veure un altre cop un casuari, però la sort no ens ha acompanyat.
PS:Per cert,la foto del platypus està dedicada al nostre TOP comentarista, Joan Pous.

After visiting the Mossman Gorge, we drove southwest towards Mount Molloy and Mareeba . The landscape changes dramatically in a few kilometers and we start seeing savannah grasslands with termite moulds but it changes again when we are near Mareeba and Atherton .
Sugar cane is not as important here and huge plantations of bananas, avos, pineapples( Mareeba gold pineapples are very famous and sweety) as well as paw paws, coffee and peanuts and near Atherton a variety of vegetables is also grown.
Suddenly, our itinerary is interrupted because we have problems with our motorhome; the engine loses power and a light in the screen starts flashing. Fortunately, the next day we have it fixed up by a mechanic in Atherton and “no worries”, as aussies say.
The beauty of this area, Cairns Highlands is surprising. It is a fertile region where rural towns are spotted on hills, where humidity disappears and pastures, lakes, waterfalls, volcanic cones and different rainforests from the ones we have just visited are found. Dairy produce is also important and we visit historic mining towns like Heberton and heritage villages like Yungaburra. For the last days, we’ve seen other interesting wildlife – birds, butterflies, turtles and platypus!!!!. Apart from the road signs warning kangaroos and cassowaries , near Malanda we’ve also seen ones about tree kangaroos.
We spent two days at a very peaceful, tidy and friendly caravan park in Lake Eacham and thanks to the lady’s advice and suggestions we could see platypus in Winfield Park and seen volcanic pipes like The Crater in Mt Hypipamee. We saw the amazing Curtain Fig tree and Albert even swam in Lake Eacham, a volcanic cone, but the water was freezing.
Our last stop in the Tablelands has been the Falls Circuit, spectacular waterfalls in the rainforest like the famous Millaa Millaa even more beautiful Ellinjaa and Zillie Falls.From here we’ve driven towards Innisfall (lots of sugar cane and banana plantations again) and we are now in a caravan park in Wongaling Beach, Mission Beach, a place with 14 km of beaches, too touristy for me but with a wonderful beach and sights of some islands on the inner reef.
PS: We’ve seen our first wild kangaroo today jumping on the road!!
Hi to Stefan, Grant and Lesley, thanks for your posts and to Andrea and Dustin and to Rick and June and the grandparents and auntie, we know you are following our adventures . Magda, you are dealing with catalan excellently!!
Next Stop:Townsville and Whitsunday Coast.

Avui no ha sigut un dia gaire estressat, ens hem llevat una mica mes tard que de costum, a les vuit, i ens hem pres el dia amb calma. Al mati hem agafat l'autocaravana i hem anat al llac Eacham.Hem fet un 'trail', que es una caminada, de tres quilometres que rodejava el llac i hem anat al mirador de tortugues del llac i si que hi havia tortugues. Mentres els pares preparaven la ruta dels proxims dies i jo estava per alla l'herba, l'Albert s'ha anat a banyar al llac. Hem dinat alla, amb unes barbacoes ja preparades molt xules i hem partit unes nous de macadamia que vam comprar ahir a Atherton. Les nous les partiem d'una manera una mica bestia, amb el meu martell de geoleg...pero al final si li dones un cop sec i tens el pols ferm les pots arribar a trencar sense esmicolar la nou. La closca d'aquestes nous es molt dura i molt gruixuda, ja ens ho pensavem pero es exegerat. A la tarda hem anat a un parc nacional i hem vist el crater d'un volca i unes cascades. Despres hem anat a veure ornitorrincs a un lloc on hi va la gent d'aqui la zona a un lloc i que ens va dir la senyora del camping. Hem vist una tortuga i dos ornitorrincs, que per cert son molt petits i lletjos, pero fan gracia.
Pels que patiu per la caravana, esta be nomes el filtre estava embussat i perdia forca

Ens hem llevat i plovia al parc de caravanes. Hem esperat a que ens truques el mecanic i hem portat l'autocaravana al taller perque se la miresin. Hem aprofitat per fer una visita a Atherton. Ens hem passat per la informacio i turisme per buscar informacio de la ciutat i dels voltants, també per informar-nos d'on veure cangurs i ornitorrincs.La veritat es que el poble no te gaire per veure i hem acabat de passar les hores a la biblioteca que tenia una conexió a internet excessivament cara. Hem optat per l'opcio B i jo i la Laura hem anat al McDonalds, que és des d'on escrivim ara. A la tarda si tot va bé l'autocaravana ja estarà arreglada i podrem anar a la caça dels animals salvatges.
Ara han arribat i ja tornem a tenir la autocaravana. Tot arreglat i anem cap a Yungaburra, no a veure burres sino ornitorrincs.

Hem marxat tard del camping i com que feia molts dies que no teniem internet, hem anat a la biblioteca per fer les entrades dels dies anteriors. Mossman es la capital de la canya de sucre i passen trens constantment carregats cap a la factoria.Despres anat direcció a Maareba i hem comencat a veure la savannah australiana amb els termiters, la terra comencant a ser vermella i un paisatge molt mes sec.Passat Maareba i poc despres de parar a comprar plàtans a casa d'un pages al costat de la carretera i veure una plantacio de café hem posat rumb a Atherton, la capital dels Tablelands. A mig cami la caravana ha comencat a perdre forca i hem parat i hem contactat amb els de les caravanes; demà portarem l'autocaravana a un taller mecanic perque la revisin.

Hola a tots,
Aprofitem per contestar una mica les vostres preguntes. pel de Sant Joan, que continuen tenint el num 1 en el ranking, si que veiem els comentaris i ens agrada molt aix'o de les cacatues, en seguim veient de m'es estranyes i les tenim ben a prop. Fixeu/vos en Joan com es relaxa fent migdiada a les palmeres!!!! Gracies als Vilanoves, no saabem si tots els americans ja son a casa o no, als Altis/Pujis aquesta nit ha plogut i hem pensat que refrescaria i fa una humitat brutal, sort que 'es l-hivern!!!! a la madga penseu que pot ser una opci'o de viatjar amb el vostre fill quan sigui gran, a la Rat i en Jordi ja veieu aqui que verd i com que tot el mal temps us el vau quedar vosaltres aqui passem forca calor .... i a tots els altres que llegiu el bloc perque ho sabem pero no feu cap comentaris va anims que des de l-altra punta del mon quan podem tenir acces a la xarxa ens agrada molt poder/nos comunicar amb vosaltres.
Marxem, perque avui hem fet bugada, neteja d-autocaravana i biblioteca, no tindrem temps de visitar gaires coses.

Per fi trobem un lloc amb connexio a internet! I és que això de trobar internet al bell mig de la selva tropical és força complicat. El cert és que al càmping estaria bé de trobar-ne però pel que es veu això no és com el Canadà. Com veureu, hem actualitzat quatre dies de cop; no és que ens haguem passat tot el matí escrivint no, cada dia anàvem apuntant les nostres aventures esperant trobar internet en algun lloc. Finalment, a la Biblioteca de Mossman hi ha internet, pero pagant !
Avui de matinada hem anat a fer un passeig per una platja prop d’on hem fet nit. El cert és que aquí les platges són meravelloses. El que més ens ha agradat d’aquesta és que els manglars estan literalment dins el mar. M’he adonat que hem esmentat vàries vegades aquest arbre, i potser alguns no sabeu què és. Doncs bé, aquest arbre tan curiós, que es troba sobretot a zones tropicals, és un arbre capaç de tolerar l’aigua salada i per tant, com veieu, capaç de viure “dins el mar”. En aquest s arbres hi hem vist alguns ocells. El que m’ha cridat més l’atenció és l’abellerol australià o merops australis que per molt que costi de creure, encara té uns colors més llampants a l’abellerol que podem veure al nostre país. Després del nostre passeig i d’esmorzar, hem començat a baixar
en direcció Cairns. Abans però, hem fet una parada al riu Daintree, famós pels cocodrils que habiten a les seves aigües. Aquí hem fet una volta amb barca. S’ha de dir que l’hem ben encertat perquè hem triat el que més nou. Al ser poc conegut, ha resultat ser un tour privat, del que hem gaudit molt. Apart de veure cocodrils de totes mides (des de cries a un de 4.5 m de llarg) també hem vist moltes aus, incloent-hi blauets, corbs marins i bernats pescaires. Un cop vistos els cocodrils ( ja només ens queden cangurs, ornitorincs i koalas per veure) hem parat al càmping de Mossman per agafar lloc. Després hem anat al Mossman Gorge, que com diu el nom és un gorg que es troba prop d’aquí. La gent acostuma a banyar-se ja que és un dels pocs llocs on no corren el risc de ser mossegats per cocodrils, picats per meduses letals o vés a saber què més. El cert és que era molt bonic i hem gaudit d’una caminada per la selva i un bany de cames (almenys jo) al famós gorg. Després de tanta caminada, ens convenia descansar, i ja hem tirat cap al càmping.

From Sydney we flew to Cairns where we picked up our RV although the first night we stayed at a YHA as we arrived at 6,00pm and this time here is as if was nearly midnight in Spain. At the YHA we met three Spaniards, a girl who was travelling alone around the world since October 2009 and she intends to come back in December 2010 and two young PE teachers who a part from improving their English they love travelling. It’s so interesting exchanging impressions with travellers. In Cairns we went to the farmers market and I was delighted with the large amount of tropical fruit and vegetables there and we also visited the Botanic garderns.Nearly each town has a botanic garden. The first days here we were still dealing with the jet lag but it’s better now.After Carins, we headed north to the Daintree National Park and Cape Tribulation. Gorgeous, peaceful, just nature. Beautiful beaches where the rainforest meets the reef.This region is where two pristine World Heritage listed Wonders mmet, the Wet Tropics and the Great Barrier Reef.We’ve done some trails in different parts of the park –bushwalking as aussies say-. We haven’t been on the reef yet because of the weather –the sea is too rough and it’s not good for snorkelling- and the price here in the north, we’ll try southern near the Withsundays. Rainforests here are so green, with so many species of palm trees and plants and so many wild flowers although it’s winter time here. These aret he oldest continually sruviving tropical rainforests on earth!!.We’ve also seen lots of sugar cane , even there is a cane railway , and tea. We went on a tour and spotted some crocs and beautiful birds.We’ve seen a cassowary and a dead kangaroo on the road but none alive. Hope not to leave Australia without seeing one wild! We’ve spent the night in Mossman and now we are setting off Atherton Tablelands.

Aquest matí m’he llevat d’hora com de costum (des que vam arribar sempre em llevo per allà a les sis degut al jet lag suposo que encara dura una mica) i he anat a córrer. El sol tot just sortia i he pogut presenciar tot un espectacle (crec que queda ben reflectit a la foto). Després d’esmorzar hem anat a gaudir de la platja tots quatre. Avui ha sigut un gran dia : hem entrat al Cape Tribulation, que és on hi ha la selva tropical més antiga del món. Hem travessat el Daintree River, on hi ha cocodrils -ja els anirem a veure- i hem entrat al Daintree National Park, un lloc excepcional. La primera parada ha estat al Jindalba Boardwalk, buscant casuaris. Només hem vist un colibrí però uns arbres, unes palmeres i unes lianes que ens recordaven l’Indiana Jones; Anant cap a Thornton Beach, hem vist un casuari per la carretera. A aquesta platja hi hem trobat coralls i uns eriçons gegants, palmeres tocant a l’aigua i uns paisatge idíl•lic. Després de dinar hem fet el Marradja boardwalk, on la selva era tan espessa que gairebé era fosc; la selva del Daintree té fins a 16 especies de palmeres diferents, les meves preferides són les que veureu a la foto, poden servir de ventall, oi?. Després hem anat cap a Myall Beach i hem fet el Dubuji Boardwalk, la selva encara més espessa i una part ple de manglars, impressionant. Des de Myall Beach es pot veure bé el Cape Tribulation, la part més nord del nostre viatge; hi hem trobat pedra tosca , que deu ser d’alguna illa del Pacífic. Paro d’escriure perquè tenim una llagosta enorme al sostre de la nostre caravana( no del mar sinó de terra, i potser de les que piquen i maten com tot el que hi ha aquí a Austràlia)

Avui ens hem llevat i hem fet una visita als Cairns Botanical Gardens. Després de pujar una munió d’escales que prometien portar-nos a un mirador esplèndid de la ciutat, decebuts, hem contemplat o millor dit descontemplat des de les altures l’aeroport i les afores de Cairns. Després d’aquest petit exercici, hem posat rumb cap al nord, direcció Port Douglas. Durant el nostre trajecte, hem anat parant a platges que trobàvem pel camí. El cert és que feia bo, però també molt vent i per això no ens hi vam quedar gaire estona. Hem parat a dinar Trinity beach, una platja molt bonica. Aquí hem trobat forces petxines i també alguns nudistes. Com a aperitiu, el pare ha intentat trencar un coco que ens vam trobar a la platja. No ha tingut cap problema a separar la primera closca tot serrant-la , però quan ha arribat a la segona... Tot anava bé fins que ha arribat l’hora de trencar-la ja que li ha donat uns quants cops amb el mateix ganivet de serra que havia fet servir i ja us podeu imaginar què s’ha partit en dos (pista : no és el coco). El súmmum ha sigut quan un australià que es mirava atònit la nostra proesa, ha vingut amb un trepant i ha fet un forat al coco. Així de simple. El que ha passat és que el coco ja era una mica vell i millor no menjar-te’l si no l’has vist caure (fer-los caure tu és pràcticament impossible, no és com a les pel•lícules no ) així que ens hem endut la segona decepció del dia. No obstant, el pare sí que ha aconseguit trencar-ne un que havíem comprat i ha resultat realment boníssim.
Després del nostre deliciós àpat, hem parat a una altra platja. Allà hem observat aquesta cosa tant curiosa que veieu a la foto. Centenars de crancs s’alimenten de l’escassa fauna que es troba entre els grans de sorra; com a resultat, queden milers de milions de boletes de sorra i saliva que es queden a la platja donant-li un aspecte molt curiós. Finalment, hem arribat a Port Douglas. Allà hem anat a comprar provisions i hem buscat un càmping on passar la nit a Newell Beach. Aquí ha estat on per primera vegada, hem vist uns manglars coberts totalment d’aigua.

Avui és el gran dia : deixem les nostres estades als albergs de les ciutats del país i ens aventurem als llocs més inhòspits amb una casa sobre rodes. Sí si, tal com ho llegiu, avui hem anat a buscar l’autocaravana. Abans de tot però, hem passat el matí passejant per Cairns. Mentre la mare i la Laura han anat a fer les compres necessàries per poder-nos mantenir durant aquests dies, el pare i jo hem anat a buscar l’autocaravana a les afores de la ciutat. Després de fer-nos mig entendre amb els senyor de les autocaravanes, hem passat a carregar les compres i les maletes.
Us estareu preguntant com és l’autocaravana d’aquest any; Doncs bé, es un xic més llarga però més estreta. Ara bé, el que importa és el que hi ha a dins. L’hem batejat com a “l’autocaravana dels pijos” perquè té un toldo exterior, televisor, microones, torradora i DVD. Fins aquí tot més que correcte, però no tot son flors i violes. Té uns dipòsits molt petits d’aigua i aigua bruta el que li dona poca autosuficiència però un baix consum de gasolina. A més a més la part de la dutxa i el lavabo no està gaire bé ja que és molt petita. Ara ja podeu fer-vos una idea del que serà la nostra casa pels propers 21 dies.
Un cop hem dinat, els pares han acabat de fer unes compres al mercat de Cairns i jo i la Laura ens hem anat a banyar a una piscina municipal. És força estrany que una població tingui piscina però Cairns no té platja. Bé si que en té però es una mescla de fang i nius de crancs que la fa poc agradable pels banyistes però molt atractiva per els apassionats dels bitxos com jo. Cap al tard, (aquí a les 5 ja es comença a fer fosc ) hem posat rumb als jardins botànics de Cairns, on hem fet nit.

Hi everyone! We are leaving Sydney today, a very beautiful city built around a gorgeous natural harbour. We’ve visited its most famous icons: The Opera House and Harbour Bridge, but we’ve also wandered down the narrow laneways, cobblestone streets, sandstone steps and pinturesque buildings of The Rocks, Sydney’s oldest suburb and where our hostel was located. The hostel was superb, a 5-star one which opened last October, with a rooftop terrace where you can relax ( although a bit cold now) and enjoy the outstanding views of the City Harbour Bridge and The Opera House and see people bridgeclimbing.Even there was TV in the room!!!
We also took a ferry to Manly, the birthplace of Australian surfing, from Circular Quay. I think it’s a must for every visitor because it offers spectacular views of the coastline; we walked along Shelly Bay . We also visited the Fish Markets and had lunch at one of the market’s seafood bars ( oysters, prawns, squid, lobster, grilled filets (and we saw bugs, an Australian type of seafood). Yesterday,a stroll along the Botanic Gardens, an oasis in the heart of Sydney, and the main streets in the city centre (CBD), which means some shopping.
We are at the airport ready to set off to Cairns in Queensland where we are going to spend another part of our trip. A Three hour and a quarter flight for just heading north a tiny spot in the map. Hope it will be hotter and will be able to relax in some of the white sandy beaches with palm trees that you see in the brochures!!!!