Pessatours

Estimats lectors, us he de comunicar dues notícies: una bona i una dolenta.
La bona? Per fi hem vist cangurs d’una manera decent (ja començava a pensar que això dels cangurs a Austràlia era un mite...). Primer n’hem vist dos que han creuat la carretera a tota pressa, però com que feien uns bots impressionants, s’han allunyat tan de pressa que no ens ha donat temps ni de treure la càmera. Una mica més tard, he vist unes orelles “d’un conill gegant” entre les herbes i efectivament era un cangur. Aquest s’ha deixat retratar de lluny, ja que quan m’hi he acostat, ha sortit disparat. I no només ell, sinó que quatre cangurs més (la seva família suposo) també han sortit del mig de les mates i han fugit cames ajudeu-me. Així doncs, podríem dir que ja podem tatxar els cangurs de la llista (recordem que hi ha casuaris, cocodrils i ornitorincs).
Ara bé, queda la notícia dolenta... he perdut la targeta on estaven les fotos d’avui i hi havia les fotos dels cangurs... quina mala sort oi?
Un cop notificada la tragèdia, puc procedir a explicar-vos el que hem fet avui. Com deia ahir, ens hem endinsat al “semi-outback” de Queensland, un paisatge totalment diferent al que fins ara havíem vist. És curiòs perquè en alguns llocs s’assembla al de la sabana africana. La nostra primera parada ha estat a Ruby vale (la vall dels rubins, quin nom per un poble oi?), on hem visitat una mina de safirs. La visita ha valgut la pena, ja que hem après força coses. El que ens ha decebut una mica ha estat al que aquí es coneix com a fossicking i que és la búsqueda de pedres precioses. El que nosaltres ens pensàvem que consistiria en picar a una paret per veure si en sortia alguna cosa de profit, ha resultat ser una tasca molt més complicada. Pel que es veu, les pedres precioses només es troben en una capa de terra que es troba a 5 o 6 metres de profunditat en els llocs menys profunds. La solució és comprar una galleda plena de sorra que ja bé preparada i buscar el que t’han deixat els altres. Com comprendreu, no podíem pagar a la perforadora i iniciar el que seria la mina Pessatours, així que de fossicking res de res. Igualment que no haguem buscat pedres precioses, ha estat bé canviar de paisatge i veure cangurs en estat salvatge, així que jo valoro positivament la nostra petita aventura a l’outback. Ja fent camí cap a la costa una altre vegada, hem parat a dinar al segon pantà més gros de Queensland. Allà hem trobat un pilot de lloros, que el pare ha aconseguit domesticar. Pel que sembla, aquests lloros (que es troben per tot arreu) anaven bojos per aconseguir un bocí de pa. Fins a la foto tot molt bé, però el problema ha estat quan “el circo de Joan” s’ha transformat en el que jo batejaria com “terror en el circo de Joan” ja que els lloros s’han començat a posar sobre la taula i a intentar cruspir-se els nostres postres ( o el que en quedava d’ells). Al final hem hagut d’espantar-los tots amb algun drap de cuina !
A la tarda no hem fet gran cosa (apart de conduir); hem vist com passaven amunt i avall els trens que van carregats de carbó (aquí s’extreuen hi ha 1/5 part de les reserves de carbó mundials sinó recordo malament). Hem parat a Dingo per dormir.