Dia 7




Avui ens hem llevat i hem fet una visita als Cairns Botanical Gardens. Després de pujar una munió d’escales que prometien portar-nos a un mirador esplèndid de la ciutat, decebuts, hem contemplat o millor dit descontemplat des de les altures l’aeroport i les afores de Cairns. Després d’aquest petit exercici, hem posat rumb cap al nord, direcció Port Douglas. Durant el nostre trajecte, hem anat parant a platges que trobàvem pel camí. El cert és que feia bo, però també molt vent i per això no ens hi vam quedar gaire estona. Hem parat a dinar Trinity beach, una platja molt bonica. Aquí hem trobat forces petxines i també alguns nudistes. Com a aperitiu, el pare ha intentat trencar un coco que ens vam trobar a la platja. No ha tingut cap problema a separar la primera closca tot serrant-la , però quan ha arribat a la segona... Tot anava bé fins que ha arribat l’hora de trencar-la ja que li ha donat uns quants cops amb el mateix ganivet de serra que havia fet servir i ja us podeu imaginar què s’ha partit en dos (pista : no és el coco). El súmmum ha sigut quan un australià que es mirava atònit la nostra proesa, ha vingut amb un trepant i ha fet un forat al coco. Així de simple. El que ha passat és que el coco ja era una mica vell i millor no menjar-te’l si no l’has vist caure (fer-los caure tu és pràcticament impossible, no és com a les pel•lícules no ) així que ens hem endut la segona decepció del dia. No obstant, el pare sí que ha aconseguit trencar-ne un que havíem comprat i ha resultat realment boníssim.
Després del nostre deliciós àpat, hem parat a una altra platja. Allà hem observat aquesta cosa tant curiosa que veieu a la foto. Centenars de crancs s’alimenten de l’escassa fauna que es troba entre els grans de sorra; com a resultat, queden milers de milions de boletes de sorra i saliva que es queden a la platja donant-li un aspecte molt curiós. Finalment, hem arribat a Port Douglas. Allà hem anat a comprar provisions i hem buscat un càmping on passar la nit a Newell Beach. Aquí ha estat on per primera vegada, hem vist uns manglars coberts totalment d’aigua.
1 Response
  1. Anònim Says:

    Un esplendid relat el del coco, amb un desenllaç amb final feliç.

    Ens agrada molt la foto amb en Joan com a brillant vencedor de la desigual lluita amb el coco.


    Joan, Marta i Lídia.

Publica un comentari a l'entrada

abcs
Ir arriba