Avui ens hem llevat i hem fet una visita als Cairns Botanical Gardens. Després de pujar una munió d’escales que prometien portar-nos a un mirador esplèndid de la ciutat, decebuts, hem contemplat o millor dit descontemplat des de les altures l’aeroport i les afores de Cairns. Després d’aquest petit exercici, hem posat rumb cap al nord, direcció Port Douglas. Durant el nostre trajecte, hem anat parant a platges que trobàvem pel camí. El cert és que feia bo, però també molt vent i per això no ens hi vam quedar gaire estona. Hem parat a dinar Trinity beach, una platja molt bonica. Aquí hem trobat forces petxines i també alguns nudistes. Com a aperitiu, el pare ha intentat trencar un coco que ens vam trobar a la platja. No ha tingut cap problema a separar la primera closca tot serrant-la , però quan ha arribat a la segona... Tot anava bé fins que ha arribat l’hora de trencar-la ja que li ha donat uns quants cops amb el mateix ganivet de serra que havia fet servir i ja us podeu imaginar què s’ha partit en dos (pista : no és el coco). El súmmum ha sigut quan un australià que es mirava atònit la nostra proesa, ha vingut amb un trepant i ha fet un forat al coco. Així de simple. El que ha passat és que el coco ja era una mica vell i millor no menjar-te’l si no l’has vist caure (fer-los caure tu és pràcticament impossible, no és com a les pel•lícules no ) així que ens hem endut la segona decepció del dia. No obstant, el pare sí que ha aconseguit trencar-ne un que havíem comprat i ha resultat realment boníssim.
Després del nostre deliciós àpat, hem parat a una altra platja. Allà hem observat aquesta cosa tant curiosa que veieu a la foto. Centenars de crancs s’alimenten de l’escassa fauna que es troba entre els grans de sorra; com a resultat, queden milers de milions de boletes de sorra i saliva que es queden a la platja donant-li un aspecte molt curiós. Finalment, hem arribat a Port Douglas. Allà hem anat a comprar provisions i hem buscat un càmping on passar la nit a Newell Beach. Aquí ha estat on per primera vegada, hem vist uns manglars coberts totalment d’aigua.


Un esplendid relat el del coco, amb un desenllaç amb final feliç.
Ens agrada molt la foto amb en Joan com a brillant vencedor de la desigual lluita amb el coco.
Joan, Marta i Lídia.